(…) A l’entrada del bosc em vaig aturar, al peu del tallat que fa el sol
de l’ombra. Ja havia vist el núvol de papallones feia estona (…) Volaven neguitoses i moltes semblaven flors mal obertes amb el blanc una mica trencat de verd. Les fulles es movien, de les unes
a les altres saltaven esquitxos de sol i per entremig es veien clapes de blau (…)
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera.
