T’ho contaré tal
com va passar. O almenys tal com em sembla que va passar. Si m’erro, si per
casualitat m’erro o em trabuco, recorda que la vida, com els ocells, ja t’ho he
dit alguna vegada, passa sempre volant i que cap caçador no li sap el vol.
O sia que faré
tot el possible per contar-t’ho tot tal com va passar. I si per casualitat
m’erro o em trabuco, i a l’hora del relat, per mala sort o per descuit, et
conto sense voler fets que mai no van succeir, i transcric al peu de la lletra
frases que ni tu ni jo vam dir mai dels mais, i sense adonar-me’n, doncs, et
conto les coses només tal com em
sembla que van passar de veritat de veres, pensa que no tinc pas cap intenció
de mentir ni de falsejar res de res, i disculpa per favor si us plau la meva
imprecisió perquè de veritat et dic que ni ara, ni en cap moment de la meva
vida, he tingut cap mal desitg de distorcionar les coses. Pensa sols que els
temps ha passat volant, per a mi encara més volant que per a tu, i que m’he fet
vell, i que ara sóc un vell amb la memòria exraviada pels camins desapareguts
d’una infantesa llunyana i gairebé inexistent, i no oblidis mai que els
records, com els ocells, moren volant i que ningú no sap el lloc de seu derrer
son.
Mateu Julià
(Miques, fragment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada