" (...)Arraulida hi havia una noia sense espines, sense exabruptes, una noia que es quedava, ignorant que tirànicament l'empresonaven quatre parets i un sostre de tendresa (...)"

Dins: Mercè Rodoreda. Tots els contes. Barcelona : Edicions 62, 1979

" (...) Si aquell noi pogués saber com l'estimava! Per tot. Perquè era tan bo, perquè sabia abraçar-la tendrament com si tingués por de trencar-la, amb més amor en el cor que en els ulls, i això que ella sabia si n'hi havia d'amor en els seus ulls. Perquè nomes vivia per ella, com ella havia viscut per un gat quan era molt petita: amb desfici. Sofria perquè tenia por que el gat sofrís. Anava a trobar la seva mare plena d'inquietud i amb els ulls tràgics: "S'ha begut la llet; deu tenir més gana. S'ha embolicat el coll amb el cabdell: s'escanyarà ... ; es baralla amb el serrell de la cortina i quan sent passos s'atura o fa el distret, però s'espanta molt i el cor li bat de pressa ... "
Li vingueren ganes de besar-lo, de no deixar-lo dormir de fer-lo rondinar fins que tingués tantes ganes de petons com 'ella tenia. Però la nit era alta i l'aire dolç i el braçalet brillava ... A poc a poc perdé consciència i es va adormir (...)."

Dins: Mercè Rodoreda. Tots els contes. Barcelona : Edicions 62, 1979 

"(...)I, per tot, l'heura que s'enfila, que escanya, que s'arrossega per ser més forta. L'heura al voltant de l'aigua. L'heura foscam amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l'abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de les branques escaixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota les fulles, un dia feia anys, n'havien fugit els ocells (...).

A: Mirall trencat de Mercé Rodoreda

"Però no tinc els peus ben plantats en lloc. Em sento insegura, afímera. (...) M'he d'agafar ben fort al got d'aigua o me n'aniré surant"

La llibreria de les noves oportunitats de Anjali Benerjee