"(...)I, per tot, l'heura que s'enfila, que escanya, que s'arrossega per ser més forta. L'heura al voltant de l'aigua. L'heura foscam amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l'abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de les branques escaixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota les fulles, un dia feia anys, n'havien fugit els ocells (...).
A: Mirall trencat de Mercé Rodoreda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada