Fragments (paraules màgiques...)

" (...) Si aquell noi pogués saber com l'estimava! Per tot. Perquè era tan bo, perquè sabia abraçar-la tendrament com si tingués por de trencar-la, amb més amor en el cor que en els ulls, i això que ella sabia si n'hi havia d'amor en els seus ulls. Perquè nomes vivia per ella, com ella havia viscut per un gat quan era molt petita: amb desfici. Sofria perquè tenia por que el gat sofrís. Anava a trobar la seva mare plena d'inquietud i amb els ulls tràgics: "S'ha begut la llet; deu tenir més gana. S'ha embolicat el coll amb el cabdell: s'escanyarà ... ; es baralla amb el serrell de la cortina i quan sent passos s'atura o fa el distret, però s'espanta molt i el cor li bat de pressa ... "
Li vingueren ganes de besar-lo, de no deixar-lo dormir de fer-lo rondinar fins que tingués tantes ganes de petons com 'ella tenia. Però la nit era alta i l'aire dolç i el braçalet brillava ... A poc a poc perdé consciència i es va adormir (...)."

Dins: Mercè Rodoreda. Tots els contes. Barcelona : Edicions 62, 1979