“Incluso los malos libros son libros, y por lo tanto sagrados.”

 GünterGrass

"Ambos sabíamos que no conducía a ninguna parte, pero compartimos tácitamente esa especie de prórroga en nuestras vidas"

Haruki Murakami a Baila, baila, baila

" (...)Arraulida hi havia una noia sense espines, sense exabruptes, una noia que es quedava, ignorant que tirànicament l'empresonaven quatre parets i un sostre de tendresa (...)"

Dins: Mercè Rodoreda. Tots els contes. Barcelona : Edicions 62, 1979

" (...) Si aquell noi pogués saber com l'estimava! Per tot. Perquè era tan bo, perquè sabia abraçar-la tendrament com si tingués por de trencar-la, amb més amor en el cor que en els ulls, i això que ella sabia si n'hi havia d'amor en els seus ulls. Perquè nomes vivia per ella, com ella havia viscut per un gat quan era molt petita: amb desfici. Sofria perquè tenia por que el gat sofrís. Anava a trobar la seva mare plena d'inquietud i amb els ulls tràgics: "S'ha begut la llet; deu tenir més gana. S'ha embolicat el coll amb el cabdell: s'escanyarà ... ; es baralla amb el serrell de la cortina i quan sent passos s'atura o fa el distret, però s'espanta molt i el cor li bat de pressa ... "
Li vingueren ganes de besar-lo, de no deixar-lo dormir de fer-lo rondinar fins que tingués tantes ganes de petons com 'ella tenia. Però la nit era alta i l'aire dolç i el braçalet brillava ... A poc a poc perdé consciència i es va adormir (...)."

Dins: Mercè Rodoreda. Tots els contes. Barcelona : Edicions 62, 1979 

"(...)I, per tot, l'heura que s'enfila, que escanya, que s'arrossega per ser més forta. L'heura al voltant de l'aigua. L'heura foscam amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l'abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de les branques escaixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota les fulles, un dia feia anys, n'havien fugit els ocells (...).

A: Mirall trencat de Mercé Rodoreda

"Però no tinc els peus ben plantats en lloc. Em sento insegura, afímera. (...) M'he d'agafar ben fort al got d'aigua o me n'aniré surant"

La llibreria de les noves oportunitats de Anjali Benerjee

"(...)Fins hi tot amb aquesta llum tan dèbil, puc veure les seves errades. Mai no ha estat curós a l'hora d'afeitar-se, tot i que sempre ho ha estat a l'hora d'amagar secrets."

La llibreria de les noves oportunitats de Anjali Benerjee

"Ser de todas la formas, como agua siempre a gusto en cualquier vaso"
                                                                                                  Gerardo Diego

" -No, estàs preciosa -no se com s'ho fa, però quan m'ho diu, em sento preciosa de debó-. He estat esperant tota la setmana el moment de veure't."
           La llibreria de les noves oportunitats de Anjali Benerjee

T’ho contaré tal com va passar. O almenys tal com em sembla que va passar. Si m’erro, si per casualitat m’erro o em trabuco, recorda que la vida, com els ocells, ja t’ho he dit alguna vegada, passa sempre volant i que cap caçador no li sap el vol.

O sia que faré tot el possible per contar-t’ho tot tal com va passar. I si per casualitat m’erro o em trabuco, i a l’hora del relat, per mala sort o per descuit, et conto sense voler fets que mai no van succeir, i transcric al peu de la lletra frases que ni tu ni jo vam dir mai dels mais, i sense adonar-me’n, doncs, et conto les coses només tal  com em sembla que van passar de veritat de veres, pensa que no tinc pas cap intenció de mentir ni de falsejar res de res, i disculpa per favor si us plau la meva imprecisió perquè de veritat et dic que ni ara, ni en cap moment de la meva vida, he tingut cap mal desitg de distorcionar les coses. Pensa sols que els temps ha passat volant, per a mi encara més volant que per a tu, i que m’he fet vell, i que ara sóc un vell amb la memòria exraviada pels camins desapareguts d’una infantesa llunyana i gairebé inexistent, i no oblidis mai que els records, com els ocells, moren volant i que ningú no sap el lloc de seu derrer son.

Mateu Julià (Miques, fragment)

"El secret de la felicitat consisteix en saber tancar els ulls quan convé" Emili Teixidor